Pàgines

dilluns, 29 de febrer del 2016

COM SÓC?

El meu nom és Roser i tinc 12 anys. Sóc baixeta, i no estic ni grossa ni prima. Sóc rossa i tinc els ulls marrons i verds. M’agrada anar amb xandall.
Fora de l’horari escolar, vaig a música, i també a una acadèmia d’anglès, per això no tinc molt de temps lliure. En el meu temps d’oci m’agrada llegir i jugar amb el mòbil. La música que més m’agrada és el rock i les d’amor, acostume d’escoltar els discs d’ACDC, La Oreja de Van Gogh o Cali i el Dandee. El meu programa de televisió preferit és ``La que se Avecina´´, les pel·lícules que més m’agraden són les d’acció, com la saga de Star Wars i m’apassiona llegir novel·les sentimentals. El meu menjar preferit és tot tipus d’arròs.
Sóc bastant responsable, extravertida i eixidora, també m’agrada contar coses divertides que em van passar temps enrere.
Visc amb els meus pares, el meu germà i no tinc cap mascota, sols peixos. Ens alcem a les set, ens arreglem. A les huit ens n’anem cap a l’institut. Quan eixim de l’institut a les dos i deu, tornem a casa per a dinar amb els nostres pares. Després de dinar, fem un xicotet descans fins a les 15:30. En acabant, faig deures o vaig a activitats extraescolars. A les 20:30 em dutxe i a les 21:15 sopem tots junts. Quan acabem de sopar, anem a dormir.
El meu pare treballa a la construcció i la meua mare és mestra de repàs. La meua casa no és gran ni menuda, i quan vénen les meues amigues compartim la meua habitació. És unifamiliar i no sobren habitacions.
M’agraden els esports d’acció, com el futbol, les carreres d’orientació... M’agrada llegir i parlar amb els meus amics, sóc molt xerraire. M’agrada molt la música,toque l’oboè i estic aprenent amb la dolçaina. Toque en dos bandes de música, en la d’Albaida i la del poble de ma mare, Otos. També m’agrada gaudir del menjar.
El meu poble s’anomena Albaida, amb aproximadament 6300 habitants. Té diversos museus, parcs, jardins i un gran palau. S’anomena Albaida perquè els musulmans la definiren com terra blanca. Albaida està situada en una vall on tots els pobles són relativament menuts i estan molt pròxims uns dels altres.
Sobre la persona amb qui compartiré aquest intercanvi, no tinc preferències, perquè m’adapte a totes les persones i a totes les situacions.
Roser Tormo, 1r ESO A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada