divendres, 1 d’abril de 2016

Concurs de poesia

Cada any, el Rectorat de Montpeller, l’organisme regional del Ministeri d’Educació, organitza un concurs de poesia al qual convoca tots els centres escolars de Catalunya Nord que fan ensenyament en català. Tots els cicles educatius participen:  primària i secundària (ESO i Batxillerat). El tema d’enguany era el llenguatge.
Podeu llegir les poesies dels alumnes de 5a que  es van presentar a concurs. 
Bona lectura ! 


“Sense música la vida seria un error.”
Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)
Filòsof alemany

LA VIDA SENSE MÚSICA…

La música és una llei de moralitat,
li dóna ales a la mentalitat
i energia a la imaginació.
És un encant a la tristesa, a l’alegria i a la vida.
Com el llenguatge, la música necessita una escriptura
La música és la llengua de les emocions.
És un soroll que reflexiona,
Comença quan s’acaba el poder dels mots.

Elisa Casals
Cinquena A

MIRANT EL CANIGÓ

Per què una persona
pot prohibir una
llengua? però,
quins drets té?
Ho sé! Té el dret
de treure l’alegria,
i reemplaçar-la
per tristesa.
Però aquesta persona,
mai ha estat trista,
i no sap el dolor
que és ser-ho.

Christen Duchesne
Cinquena B

Pensant en els meus avis…
NO PODER PARLAR UNA LLENGUA

Prohibicions, identificacions,
obligacions i imposicions.
Tots aquests «ions»
Que signifiquen por, tristesa,
pressió i canvis brutals.

No poder parlar una llengua,
quedar amagats, la inseguretat.
El que ens impedeix continuar
i viure com el nostre cor ens diu.

No poder parlar una llengua.
La nostra esperança se’n va.
De no parlar la nostre llengua,
De no parlar el català,
De no parlar la nostra vida.

Loly Aginor
Cinquena B

LA LLENGUA ÉS COM EL MAR

La mar és com una llengua
de vegades és calma, i de cops no.
La mar pot ser tranquil·la i molt honesta,
però pot ser molt poc amical.

La mar és com la llengua,
perquè ella també vol ser lliure.
La mar pot ser molt protectora
i també molt perillosa.

La mar és com la llengua,
té una opinió com els Catalans,
i es separada en dos com Catalunya,
-nord i sud-
nosaltres sem tots germans.

Vicenç Girodeau
Cinquena A

La llengua és un tresor

Jo no sóc ric,
però tinc uns tresors que tenen més valor que els sous:
Sé parlar 3 llengües.
Em fa 3 tresors.
Quan me demanen si vull sous
jo dic «no»,
Jo vull saber un altra llengua.

Sense aquestes llengües no podem comunicar,
sense comunicar no podem veure amics,
sense amics és impossible de viure.
Quan veig persones que no tenen amics em dic…
«Aquest no ha comprès que té un tresor».
És per això que te dic
Que totes les llengües són un tresor que cal quedar…
Dins del nostre Cor.

Pablo Lafay-Beringuer
Cinquena A

La Lou Christine de la classe de 3a (el vostre 4t d’ESO) del col.legi Pompeu Fabra de La Bressola, va guanyar el concurs a la categoria col.legi amb el seu poema Descendència . Felicitats !

Descendència

Vaig morir fa ara molts anys.
Vaig morir sens adonar-me’n.
No ho vaig entendre molt bé
I ara us ho diré:

Vaig néixer fa encara més anys.
Eri lo més gran de tot,
El més parlat.
Sóc la base de tot lo que es parla ara.

El francès, l’occità, el català,…
Tots són fills meus.
Sóc l’arrel, el tronc.
I ells són les branques, les fulles.

No vaig entendre per què vaig morir.
Pensava que només lo que és viu,
Pot morir un dia.

Ara que marxo, que m’evadeixo
Deixo lloc als meus fills i,
Per fi ho entenc:
Aliquid vivere!

LOU CHRISTINE. 3a A








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada